Blog

Hoʻoponopono

El Ho’oponopono és un art hawaià molt antic de resolució de problemes i modificació de pensaments i les seves principals eines són el perdó i la reconciliació, acompanyades de l’amor i l’agraïment. El significat genèric de la paraula Ho’oponopono és “Esmenar, corregir un error” i, a grans trets, se sosté sobre els següents pilars:

  1. Tot allò que hi ha a les nostres vides és un pensament, record o memòria que es pot deixar anar, esborrar o netejar.
  2. Som responsables de tot el que veiem i existeix en l’univers i allò que fem o pensem de forma individual afecta de forma global.
  3. El Ho’oponopono ajuda a esborrar els pensaments limitants per portar pau i equilibri a la vida.
  4. Els conflictes sorgeixen d’un mateix, no són imposats per la realitat externa, per això és possible esborrar-los.
  5. La Divinitat és qui neteja, nosaltres facilitem que així sigui.

A grans trets, aquest esmentat seria el cor conceptual del Ho’oponopono. Ara bé, cal conèixer no només com va sorgir aquest concepte, sinó les transformacions que ha anat experimentant al llarg dels segles, adaptant-se a cada època i tipus de societat per poder entendre realment la seva essència i la seva utilitat. Es podria considerar que van existir tres períodes importants que definirien l’existència del Ho’oponopono: pràctica tradicional, aparició de la sanadora Morrnah Simeona que va recollir i va actualitzar tot el llegat, i ús modern a partir del Dr. Ihaleakalá.

ORIGEN

Les diferents illes de la Polinèsia foren el bressol del Ho’oponopono i es considera que els primers habitants de Hawaii ja solien practicar aquest mètode (encara que no es fes servir pròpiament aquesta paraula), de manera que les referències es remunten al segle XVIII. Les investigacions d’historiadors revelen com en les cultures polinèsies existien algunes concepcions particulars referents a la sanació. A continuació, citem algunes d’elles, a tall d’exemple, tot i que no corresponen sempre a les mateixes zones o èpoques, però sí que s’observen patrons comuns:

  • Es creia que els errors comesos per les persones al llarg de la seva vida eren els causants de malalties.
  • En alguns casos, també hi havia un “intermediari”: els errors de les persones enfadaven als Déus i aquests enviaven malalties i càstigs a les persones.
  • De forma més detallada: la ira o conductes sexuals inacceptables també podien ser l’origen de malalties.
  • En altres casos, s’entenia que la malaltia, especialment d’un nen o jove, era conseqüència dels errors comesos pel pare (vist així en alguna societat) o per ambdós progenitors (en altres cultures).
  • També s’acceptava que les malalties eren un càstig per violar alguna llei espiritual.
  • Així mateix, la malaltia podia ser el resultat de tensions, ires, enuigs o absència de perdó entre membres d’una família o comunitat.

En tots aquests casos, la restauració i restabliment necessaris per a la sanació passava per la sol·licitud de perdó. En el cas d’ofensa als déus, era necessària la sol·licitud de perdó per mitjà de la presència d’un sacerdot que pregués o sanés i dirigís les oracions. Quan no existia aquesta presència solia prendre el comandament i la direcció de les oracions la persona de més edat i, per tant, més respectada d’una família o grup.

El Ho’oponopono, a més, requeria que la família o comunitat es reunís per realitzar conjuntament aquest procés d’oració, discussió, confessió, penediment, restitució i perdó.

SEGLE XX

Al 1976 Morrnah Simeona (1913 -1992), va recuperar i va unificar tota la tradició ancestral del Ho’oponopono i la va adaptar a la realitat social de la seva època i als nous temps moderns. Mitjançant el seu treball, aquest art hawaià va passar a ser entès com un procés de resolució de problemes no només en comunitat, sinó de forma més individual mitjançant un procés psico-espiritual.

Morrnah Nalamaku Simeona va ser la creadora de l’Auto Identitat mitjançant el Ho’oponopono. Ella va fundar Pacifica Seminars en els anys setanta, va ser reconeguda com una Kahuna lapa’au (sanadora) a Hawaii i distingida com un Tresor Vivent per l’Estat d’Hawaii en 1983.

Les idees de Morrnah Simeona estaven adaptades a la seva època quan, cada vegada més, les famílies i comunitats no vivien en un mateix espai i on la individualitat s’obria pas amb força, per això era necessària l’adaptació a través de l’Auto Identitat.

Són idees de Morrnah Simeona:

 Neteja, esborra, esborra i troba la teva pròpia PAU. On? Dins de tu.

El principal propòsit d’aquest procés és descobrir la divinitat dins d’un mateix. El Ho’oponopono és un profund regal que ens permet desenvolupar una mútua relació amb la Divinitat dins nostre i aprendre a demanar que, en cada moment, els nostres errors en pensament, paraula, acte i acció siguin netejats. L’objectiu d’aquest procés és essencialment aconseguir la llibertat, la completa llibertat del passat “.

Així mateix, Simeone introdueix per primera vegada la presència del Karma negatiu, on la persona acaba rebent i experimentat l’efecte de les accions causades a altres persones en un temps anterior.

HOʻOPONOPONO A L’ACTUALITAT

Les concepcions actuals del Ho’oponopono deriven de les últimes adaptacions realitzades pel Dr. Ihaleakalá Hew Len, deixeble directe de Morrnah Nalamaku Simeona i que va actualitzar el concepte i aplicació de l’Auto Identitat perquè fos més fàcil i aplicable a les societats modernes. El procés s’ individualitzà encara més i seguia permetent esborrar no només de la pròpia persona sinó de parents anteriors i ancestres.

Actualment, el Ho’oponopono és una eina usada en múltiples i variats àmbits i, de fet, també emprada en les consultes de Armoniom.

Quatre paraules constitueixen el cos conceptual de Ho’oponopono a través del qual s’articula l’esmena i correcció d’errors per part de la Divinitat. Aquestes quatre poderoses paraules guaridores s’han de repetir amb serena alegria i sent conscient que és la pròpia persona qui crea una situació difícil o els problemes, no els altres. Quan s’assumeix la responsabilitat i es neteja la memòria que crea aquesta situació, això s’acaba esborrant fins i tot de les altres persones.

Tot i així, aquestes quatre paraules que componen Ho’oponopono es recomanen no només davant d’un problema sinó de forma regular i diària i sense límit de repetició o de temps:

HO SENTO
En dir-ho, la persona se sent responsable davant d’una situació concreta, s’alça com a ​​responsable de la seva part pel dany causat. És un sentir per accions pròpies i per càrregues del passat, pròpies o familiars.

PERDONA’M
Es demana perdó com a reparació enfront de la Divinitat, és a dir, davant de la part més sàvia de l’ésser humà, tant se val el nom que se li vulgui adjudicar. Perdó per la part responsable que ha creat la situació i que la persona arrossega sense deixar anar.

GRÀCIES
És un agraïment a les memòries passades que s’han materialitzat en una situació concreta i aquesta situació ofereix una oportunitat de neteja de les memòries. La situació problemàtica el que fa és mostrar allò que ha de ser netejat. I és per això l’agraïment. Així mateix, és un Gràcies a la Divinitat per l’escolta rebuda.

T’ESTIMO
L’amor com a energia transformadora positiva. Es declara amor a les memòries passades i se les allibera de la situació conflictiva en què es troben. L’amor, al seu torn, restaura l’equilibri alterat per una energia que no era positiva i harmonitza. El que acostuma a provocar patiment és tot allò que s’ha creat sense amor, amb ràbia, menyspreu o desvalorització.

Mitjançant la pràctica del Ho’ponopono i, en concret, d’aquestes quatre paraules (Ho sento, Perdona’m, Gràcies, T’estimo) pràcticament al moment la ment es tranquil·litza, el subconscient es comença a netejar d’estrès i un estat de pau interior comença a aparèixer subtilment.

Quan el subconscient es neteja, quan es comencen a esborrar les memòries passades i el que aquest art hawaià definia com a dolenta programació és quan la persona es comença a obrir a aquella part Divina que hi ha a l’interior de cada persona. Gràcies al Ho’ponopono és possible deixar en mans de la Divinitat eel que passi a continuació, que és quelcom que ja no depèn de la persona, que ja ha complert la seva principal tasca: el perdó i la reconciliació.

No és missió de la pròpia persona la recerca de resultats a un nivell racional sinó el manteniment d’una ment tranquil·la i en pau interior que permeti que sigui la solució la que aparegui per si mateixa.

Fonts i referències:

– Pascale Pech
– Morrnah Simeona. Self-Identity through Ho’oponopono, Basic 1, Pacifica Seminars (1990)
– Joe Vitale. Cero límites: las extraordinarias enseñanzas del ho’oponopono, el método hawaiano para purificar tus creencias. Ediciones Obelisco, S.L. 2011
– https://triskelate.com/meditacion-hooponopono-frases-y-oraciones

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *