Blog

uncategorized

Many children can begin drawing with no excessive level of thought.

An excellent title sums up just what the essay is about. Autobiography documents aren’t centered on any well-known styles. Yet another hint is you must always create the essay to the point with no advice that’sn’t regarding the theme of the article. Something you will need to do to create a fantastic composition composing will be to spell it right. Composition is several notions and notions. Continue reading “Many children can begin drawing with no excessive level of thought.”

Inicio

Hello world

Welcome to wiki This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!

Blog

Armoniom canta

Plaer per a unes persones, hobbie per a unes altres, somni pel qual lluitar d’alguns, feta servir fins i tot com a mètode desestressant … no cal ser un professional de la cançó per gaudir de tots els beneficis que suposa alliberar la pròpia veu i cantar. En qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Una cançó o diverses, taral·lejar o cantar a viva veu, un parell de minuts o durant hores… a continuació els beneficis de cantar:

  • Millora l’estat d’ànim. Cantar ajuda a segregar endorfines en l’organisme que, en gran quantitat, produeixen sensacions positives i agradables i, per això, millora l’humor i el benestar que se sent.
  • Tranquil·litza i desestressa. I no només a causa de l’alliberament d’endorfines sinó perquè el fet de cantar desplaça el focus d’atenció de les preocupacions diàries que ocasionen malestar i ansietat, així s’alliberen les tensions.
  • Reforç del sistema immunològic. L’estrès és un dels factors que danya les defenses del cos. En conseqüència, si disminueixen els nivells d’estrès, com hem assenyalat en el punt anterior, es reforça el sistema immunitari, en eradicar unes de les variables que el danyarien.
  • Ajuda als nadons. Cantar als nadons en el seu bressol els pot ajudar a agafar el son i, en general, a millorar l’estat d’ànim. Tal com comentàvem en línies anteriors, gràcies a les endorfines que es segreguen no només en cantar sinó en escoltar.
  • És un exercici aeròbic amb totes les millores que això comporta. En cantar, augmenta l’oxigenació de pulmons i en sang (ja que s’empra més aire que únicament en parlar o respirar) i, per això, millora l’estat general de l’organisme.
  • S’ optimitza la respiració. Els éssers humans sabem respirar. I hem après a respirar i parlar alhora de forma sincronitzada sense dificultats. Ara bé, el fet de cantar implica major esforç i oxigen, per això cal regular i adaptar els processos d’inspiració i espiració de l’aire.
  • Millora la postura corporal. A causa de l’ús del diafragma en cantar, localitzat en el centre del tors, gairebé de forma automàtica el cos es posa recte sense ser gairebé conscients. Els professionals del cant, per la seva banda, sí que controlen la postura corporal i la correcta col·locació del diafragma.
  • Pot actuar com a procés educatiu. Molts nens i joves van aprendre anglès o altres idiomes, més fàcilment que a l’escola i de forma natural, cantant cançons en altres idiomes diferents al castellà. Així mateix, cantar pot potenciar la memòria, per exemple recordant lletres de cançons i fins i tot cantant l’abecedari, les taules de multiplicar…
  • Cantar en solitari pot ajudar a millorar l’autoestima i la confiança en un mateix.
  • Cantar en companyia /germanor actua com un excel·lent cohesionador de grup, només cal pensar en el bon ambient que es respira en els karaokes.
  • Tothom pot cantar. Independentment del seu gènere, edat, condicions físiques, habilitats vocals …

 

PETITES CURIOSITATS

  • La forma del crani d’una persona és la que determina la fisonomia i la mida de la gola / laringe que és la cavitat que actua com a caixa resonadora en cantar i que determina el so que s’emet.
  • Cantar de manera “correcta” (amb afinació, ritme, musicalitat …) en molt pocs casos és un do. En la immensa majoria de les persones és una capacitat apresa, no innata.
  • Moltíssima gent gaudeix cantant a la dutxa i és perquè les parets normalment llises dels banys (en tant que espais tancats) actuen com una cavitat sonora que millora la qualitat del so i, per tant, sona de millor manera.
  • Es poden cantar cançons, taral·lejar, xiuxiuejar melodies, cantar mantres, cantar om (més informació en aquest post), cantar les lliçons del col·legi per memoritzar, rapejar, cantar oracions …
  • Es podria dir que ja des de la prehistòria i l’inici de les civilitzacions, les investigacions han descobert com les danses, i els cants, jugaven un paper important en les societats de l’època.

I tu … t’animes a cantar?

Blog

Hoʻoponopono

El Ho’oponopono és un art hawaià molt antic de resolució de problemes i modificació de pensaments i les seves principals eines són el perdó i la reconciliació, acompanyades de l’amor i l’agraïment. El significat genèric de la paraula Ho’oponopono és “Esmenar, corregir un error” i, a grans trets, se sosté sobre els següents pilars:

  1. Tot allò que hi ha a les nostres vides és un pensament, record o memòria que es pot deixar anar, esborrar o netejar.
  2. Som responsables de tot el que veiem i existeix en l’univers i allò que fem o pensem de forma individual afecta de forma global.
  3. El Ho’oponopono ajuda a esborrar els pensaments limitants per portar pau i equilibri a la vida.
  4. Els conflictes sorgeixen d’un mateix, no són imposats per la realitat externa, per això és possible esborrar-los.
  5. La Divinitat és qui neteja, nosaltres facilitem que així sigui.

A grans trets, aquest esmentat seria el cor conceptual del Ho’oponopono. Ara bé, cal conèixer no només com va sorgir aquest concepte, sinó les transformacions que ha anat experimentant al llarg dels segles, adaptant-se a cada època i tipus de societat per poder entendre realment la seva essència i la seva utilitat. Es podria considerar que van existir tres períodes importants que definirien l’existència del Ho’oponopono: pràctica tradicional, aparició de la sanadora Morrnah Simeona que va recollir i va actualitzar tot el llegat, i ús modern a partir del Dr. Ihaleakalá.

ORIGEN

Les diferents illes de la Polinèsia foren el bressol del Ho’oponopono i es considera que els primers habitants de Hawaii ja solien practicar aquest mètode (encara que no es fes servir pròpiament aquesta paraula), de manera que les referències es remunten al segle XVIII. Les investigacions d’historiadors revelen com en les cultures polinèsies existien algunes concepcions particulars referents a la sanació. A continuació, citem algunes d’elles, a tall d’exemple, tot i que no corresponen sempre a les mateixes zones o èpoques, però sí que s’observen patrons comuns:

  • Es creia que els errors comesos per les persones al llarg de la seva vida eren els causants de malalties.
  • En alguns casos, també hi havia un “intermediari”: els errors de les persones enfadaven als Déus i aquests enviaven malalties i càstigs a les persones.
  • De forma més detallada: la ira o conductes sexuals inacceptables també podien ser l’origen de malalties.
  • En altres casos, s’entenia que la malaltia, especialment d’un nen o jove, era conseqüència dels errors comesos pel pare (vist així en alguna societat) o per ambdós progenitors (en altres cultures).
  • També s’acceptava que les malalties eren un càstig per violar alguna llei espiritual.
  • Així mateix, la malaltia podia ser el resultat de tensions, ires, enuigs o absència de perdó entre membres d’una família o comunitat.

En tots aquests casos, la restauració i restabliment necessaris per a la sanació passava per la sol·licitud de perdó. En el cas d’ofensa als déus, era necessària la sol·licitud de perdó per mitjà de la presència d’un sacerdot que pregués o sanés i dirigís les oracions. Quan no existia aquesta presència solia prendre el comandament i la direcció de les oracions la persona de més edat i, per tant, més respectada d’una família o grup.

El Ho’oponopono, a més, requeria que la família o comunitat es reunís per realitzar conjuntament aquest procés d’oració, discussió, confessió, penediment, restitució i perdó.

SEGLE XX

Al 1976 Morrnah Simeona (1913 -1992), va recuperar i va unificar tota la tradició ancestral del Ho’oponopono i la va adaptar a la realitat social de la seva època i als nous temps moderns. Mitjançant el seu treball, aquest art hawaià va passar a ser entès com un procés de resolució de problemes no només en comunitat, sinó de forma més individual mitjançant un procés psico-espiritual.

Morrnah Nalamaku Simeona va ser la creadora de l’Auto Identitat mitjançant el Ho’oponopono. Ella va fundar Pacifica Seminars en els anys setanta, va ser reconeguda com una Kahuna lapa’au (sanadora) a Hawaii i distingida com un Tresor Vivent per l’Estat d’Hawaii en 1983.

Les idees de Morrnah Simeona estaven adaptades a la seva època quan, cada vegada més, les famílies i comunitats no vivien en un mateix espai i on la individualitat s’obria pas amb força, per això era necessària l’adaptació a través de l’Auto Identitat.

Són idees de Morrnah Simeona:

 Neteja, esborra, esborra i troba la teva pròpia PAU. On? Dins de tu.

El principal propòsit d’aquest procés és descobrir la divinitat dins d’un mateix. El Ho’oponopono és un profund regal que ens permet desenvolupar una mútua relació amb la Divinitat dins nostre i aprendre a demanar que, en cada moment, els nostres errors en pensament, paraula, acte i acció siguin netejats. L’objectiu d’aquest procés és essencialment aconseguir la llibertat, la completa llibertat del passat “.

Així mateix, Simeone introdueix per primera vegada la presència del Karma negatiu, on la persona acaba rebent i experimentat l’efecte de les accions causades a altres persones en un temps anterior.

HOʻOPONOPONO A L’ACTUALITAT

Les concepcions actuals del Ho’oponopono deriven de les últimes adaptacions realitzades pel Dr. Ihaleakalá Hew Len, deixeble directe de Morrnah Nalamaku Simeona i que va actualitzar el concepte i aplicació de l’Auto Identitat perquè fos més fàcil i aplicable a les societats modernes. El procés s’ individualitzà encara més i seguia permetent esborrar no només de la pròpia persona sinó de parents anteriors i ancestres.

Actualment, el Ho’oponopono és una eina usada en múltiples i variats àmbits i, de fet, també emprada en les consultes de Armoniom.

Quatre paraules constitueixen el cos conceptual de Ho’oponopono a través del qual s’articula l’esmena i correcció d’errors per part de la Divinitat. Aquestes quatre poderoses paraules guaridores s’han de repetir amb serena alegria i sent conscient que és la pròpia persona qui crea una situació difícil o els problemes, no els altres. Quan s’assumeix la responsabilitat i es neteja la memòria que crea aquesta situació, això s’acaba esborrant fins i tot de les altres persones.

Tot i així, aquestes quatre paraules que componen Ho’oponopono es recomanen no només davant d’un problema sinó de forma regular i diària i sense límit de repetició o de temps:

HO SENTO
En dir-ho, la persona se sent responsable davant d’una situació concreta, s’alça com a ​​responsable de la seva part pel dany causat. És un sentir per accions pròpies i per càrregues del passat, pròpies o familiars.

PERDONA’M
Es demana perdó com a reparació enfront de la Divinitat, és a dir, davant de la part més sàvia de l’ésser humà, tant se val el nom que se li vulgui adjudicar. Perdó per la part responsable que ha creat la situació i que la persona arrossega sense deixar anar.

GRÀCIES
És un agraïment a les memòries passades que s’han materialitzat en una situació concreta i aquesta situació ofereix una oportunitat de neteja de les memòries. La situació problemàtica el que fa és mostrar allò que ha de ser netejat. I és per això l’agraïment. Així mateix, és un Gràcies a la Divinitat per l’escolta rebuda.

T’ESTIMO
L’amor com a energia transformadora positiva. Es declara amor a les memòries passades i se les allibera de la situació conflictiva en què es troben. L’amor, al seu torn, restaura l’equilibri alterat per una energia que no era positiva i harmonitza. El que acostuma a provocar patiment és tot allò que s’ha creat sense amor, amb ràbia, menyspreu o desvalorització.

Mitjançant la pràctica del Ho’ponopono i, en concret, d’aquestes quatre paraules (Ho sento, Perdona’m, Gràcies, T’estimo) pràcticament al moment la ment es tranquil·litza, el subconscient es comença a netejar d’estrès i un estat de pau interior comença a aparèixer subtilment.

Quan el subconscient es neteja, quan es comencen a esborrar les memòries passades i el que aquest art hawaià definia com a dolenta programació és quan la persona es comença a obrir a aquella part Divina que hi ha a l’interior de cada persona. Gràcies al Ho’ponopono és possible deixar en mans de la Divinitat eel que passi a continuació, que és quelcom que ja no depèn de la persona, que ja ha complert la seva principal tasca: el perdó i la reconciliació.

No és missió de la pròpia persona la recerca de resultats a un nivell racional sinó el manteniment d’una ment tranquil·la i en pau interior que permeti que sigui la solució la que aparegui per si mateixa.

Fonts i referències:

– Pascale Pech
– Morrnah Simeona. Self-Identity through Ho’oponopono, Basic 1, Pacifica Seminars (1990)
– Joe Vitale. Cero límites: las extraordinarias enseñanzas del ho’oponopono, el método hawaiano para purificar tus creencias. Ediciones Obelisco, S.L. 2011
– https://triskelate.com/meditacion-hooponopono-frases-y-oraciones
Blog

Què és la Visualització?

Les visualitzacions són una eina terapèutica d’ús molt freqüent en les consultes de Armoniom ja que  resulten de gran ajuda en el tractament amb pacients, bé sigui emprades de forma única o bé en combinació amb altres eines. En aquest post, parlarem de les seves característiques per conèixer millor un dels recursos que actuen com a pont entre el Conscient i l’Inconscient de la persona.

Una visualització és la creació i desenvolupament d’una imatge mental normalment d’un concepte abstracte, invisible o intangible; o un sentiment o percepció. Aquesta representació mental, en el cas de Armoniom, és sempre acompanyada per la terapeuta Pascale Pech que estimula aquesta visualització, la guia (sense interferir) i la condueix / recondueix.

Quin és el propòsit?

Són variats els objectius que es poden perseguir mitjançant l’ús de les visualitzacions i aquesta àmplia varietat és la que condiciona el tipus de visualització realitzada: emocions negatives que fomenten depressions, ansietat, temors, fòbies… Cal no oblidar que la persona que acudeix a la consulta d’Armoniom ho fa a causa de l’existència d’una molèstia o dany, en la majoria dels casos físic i recurrent. Per això, en aquest cas, les visualitzacions poden resultar d’ajuda per localitzar i fer emergir, des de l’Inconscient cap al Conscient, l’entramat de factors que poden estar provocant aquesta afecció física.

Les visualitzacions no són una eina d’última generació ni acabada de descobrir sinó que s’ha utilitzat durant milers d’anys en diferents cultures, contextos i amb variats objectius. De fet, per Internet és fàcil trobar llistes de categories i tipologies que busquen una classificació de les visualitzacions: visualització científica, guiada, projectiva, creativa, relaxant, evasiva… No importen totes aquestes etiquetes. Les visualitzacions són visualitzacions i després depèn de l’ús que es faci d’elles; en el nostre cas, és un ús terapèutic.

De fet, és un mètode usat per moltes persones de forma independent amb més o menys precisió. A tall d’exemple, potser és coneguda la popularització des de fa uns anys de les visualitzacions personals centrades en situacions futures d’èxit de la persona, com a eina per a la consecució d’aquests fins. Arran d’un llibre best-seller nord-americà d’autoajuda, es va estendre un corrent de pensament centrat en visualitzar la vida que es desitjava com a forma d’estar més a prop de aconseguir-la i com a forma d’atracció.

Un altre exemple poden ser les visualitzacions a la recerca de pau i tranquil·litat. S’ensenya a les persones que pateixen ansietat a visualitzar espais que els generin calma i serenitat per tal d’anar-hi mentalment quan es trobin alterades.

En aquest sentit, i centrant-nos en el que passa a les consultes de Armoniom, volem fer distincions entre dos conceptes similars, però no idèntics: Imaginació i Visualització.

La imaginació pot actuar al servei de les visualitzacions de vegades, però potser la diferència més gran entre tots dos conceptes és que, dintre d’ Armoniom, la Visualització s’utilitza de forma lliure i les imatges sorgeixen mentalment, no són invocades de forma concreta i detallada.

Un concepte imaginat s’ha creat de forma conscient, s’ha provocat mentalment, la persona ho “redirigeix” de manera conscient, és més concret. No requereix cap tipus de preparació.

Per la seva banda, la Visualització neix, apareix lliurement sense condicionants i per això pot aportar informació de molta utilitat per a la teràpia. Ara bé, es requereix una preparació prèvia: es busca un estat de relaxació profunda que afavoreixi l’aparició de la visualització.

Exemple d’Imaginació: “Imagina un cotxe”. La persona l’imagina com vol: color, any, model, a la carretera, en autopista, tancat, de joguina, descapotable, amb gent a dins, sense ella, circulant, aparcat, a l’aire lliure, en un concessionari, en un desballestament, esportiu , monovolum, amb baca, tunejat, amb la sogra dins … les opcions imaginant són innombrables.

Exemple de Visualització: “Visualitza la compassió”. I quelcom sorgirà … no se sap què, és lliure i cada persona pot anar en línies totalment oposades: és tan lícit visualitzar un esquirol xinès-coreà menjant una gla que la paraula “compassió” al diccionari, com simplement visualitzar una pilota de tennis o tota la seqüència d’una pel·lícula … les formes en què l’Inconscient es pot manifestar no són innombrables, són infinites …

¿Visualitzar i / o meditar? 

Un altre dels conceptes amb els quals és possible confondre la visualització és amb la meditació.  En realitzar moments de meditació, el “aquí i ara” s’erigeix ​​com el màxim objectiu. En multitud d’ocasions, les meditacions persegueixen una finalitat concreta: gestió de l’estrès, recerca de pau interior, crear o consolidar una sensació de benestar, moments privats gaudint tot sol, augmentar les emocions positives (o convertir les negatives), millora de l’estat físic i immunològic … i realment les visualitzacions poden ser una eina usada per a meditar, depenent del mètode de meditació triat.

Per sí mateixes, les visualitzacions centren l’atenció en la imatge creada i desenvolupada. En les meditacions és possible que apareguin pensaments, idees o altres “interferències” que simplement cal acceptar i deixar-les passar. En canvi, en la visualització és possible posar el focus sobre la imatge que ha sorgit: explorar-la, entendre-la, tractar-la…

En definitiva, les visualitzacions són eines poderoses de gran utilitat en les consultes de Armoniom per tota la informació que ofereixen pel tractament terapèutic de la persona i per tot el potencial curatiu del qual disposen.