Blog

Hoʻoponopono

El Ho’oponopono és un art hawaià molt antic de resolució de problemes i modificació de pensaments i les seves principals eines són el perdó i la reconciliació, acompanyades de l’amor i l’agraïment. El significat genèric de la paraula Ho’oponopono és “Esmenar, corregir un error” i, a grans trets, se sosté sobre els següents pilars:

  1. Tot allò que hi ha a les nostres vides és un pensament, record o memòria que es pot deixar anar, esborrar o netejar.
  2. Som responsables de tot el que veiem i existeix en l’univers i allò que fem o pensem de forma individual afecta de forma global.
  3. El Ho’oponopono ajuda a esborrar els pensaments limitants per portar pau i equilibri a la vida.
  4. Els conflictes sorgeixen d’un mateix, no són imposats per la realitat externa, per això és possible esborrar-los.
  5. La Divinitat és qui neteja, nosaltres facilitem que així sigui.

A grans trets, aquest esmentat seria el cor conceptual del Ho’oponopono. Ara bé, cal conèixer no només com va sorgir aquest concepte, sinó les transformacions que ha anat experimentant al llarg dels segles, adaptant-se a cada època i tipus de societat per poder entendre realment la seva essència i la seva utilitat. Es podria considerar que van existir tres períodes importants que definirien l’existència del Ho’oponopono: pràctica tradicional, aparició de la sanadora Morrnah Simeona que va recollir i va actualitzar tot el llegat, i ús modern a partir del Dr. Ihaleakalá.

ORIGEN

Les diferents illes de la Polinèsia foren el bressol del Ho’oponopono i es considera que els primers habitants de Hawaii ja solien practicar aquest mètode (encara que no es fes servir pròpiament aquesta paraula), de manera que les referències es remunten al segle XVIII. Les investigacions d’historiadors revelen com en les cultures polinèsies existien algunes concepcions particulars referents a la sanació. A continuació, citem algunes d’elles, a tall d’exemple, tot i que no corresponen sempre a les mateixes zones o èpoques, però sí que s’observen patrons comuns:

  • Es creia que els errors comesos per les persones al llarg de la seva vida eren els causants de malalties.
  • En alguns casos, també hi havia un “intermediari”: els errors de les persones enfadaven als Déus i aquests enviaven malalties i càstigs a les persones.
  • De forma més detallada: la ira o conductes sexuals inacceptables també podien ser l’origen de malalties.
  • En altres casos, s’entenia que la malaltia, especialment d’un nen o jove, era conseqüència dels errors comesos pel pare (vist així en alguna societat) o per ambdós progenitors (en altres cultures).
  • També s’acceptava que les malalties eren un càstig per violar alguna llei espiritual.
  • Així mateix, la malaltia podia ser el resultat de tensions, ires, enuigs o absència de perdó entre membres d’una família o comunitat.

En tots aquests casos, la restauració i restabliment necessaris per a la sanació passava per la sol·licitud de perdó. En el cas d’ofensa als déus, era necessària la sol·licitud de perdó per mitjà de la presència d’un sacerdot que pregués o sanés i dirigís les oracions. Quan no existia aquesta presència solia prendre el comandament i la direcció de les oracions la persona de més edat i, per tant, més respectada d’una família o grup.

El Ho’oponopono, a més, requeria que la família o comunitat es reunís per realitzar conjuntament aquest procés d’oració, discussió, confessió, penediment, restitució i perdó.

SEGLE XX

Al 1976 Morrnah Simeona (1913 -1992), va recuperar i va unificar tota la tradició ancestral del Ho’oponopono i la va adaptar a la realitat social de la seva època i als nous temps moderns. Mitjançant el seu treball, aquest art hawaià va passar a ser entès com un procés de resolució de problemes no només en comunitat, sinó de forma més individual mitjançant un procés psico-espiritual.

Morrnah Nalamaku Simeona va ser la creadora de l’Auto Identitat mitjançant el Ho’oponopono. Ella va fundar Pacifica Seminars en els anys setanta, va ser reconeguda com una Kahuna lapa’au (sanadora) a Hawaii i distingida com un Tresor Vivent per l’Estat d’Hawaii en 1983.

Les idees de Morrnah Simeona estaven adaptades a la seva època quan, cada vegada més, les famílies i comunitats no vivien en un mateix espai i on la individualitat s’obria pas amb força, per això era necessària l’adaptació a través de l’Auto Identitat.

Són idees de Morrnah Simeona:

 Neteja, esborra, esborra i troba la teva pròpia PAU. On? Dins de tu.

El principal propòsit d’aquest procés és descobrir la divinitat dins d’un mateix. El Ho’oponopono és un profund regal que ens permet desenvolupar una mútua relació amb la Divinitat dins nostre i aprendre a demanar que, en cada moment, els nostres errors en pensament, paraula, acte i acció siguin netejats. L’objectiu d’aquest procés és essencialment aconseguir la llibertat, la completa llibertat del passat “.

Així mateix, Simeone introdueix per primera vegada la presència del Karma negatiu, on la persona acaba rebent i experimentat l’efecte de les accions causades a altres persones en un temps anterior.

HOʻOPONOPONO A L’ACTUALITAT

Les concepcions actuals del Ho’oponopono deriven de les últimes adaptacions realitzades pel Dr. Ihaleakalá Hew Len, deixeble directe de Morrnah Nalamaku Simeona i que va actualitzar el concepte i aplicació de l’Auto Identitat perquè fos més fàcil i aplicable a les societats modernes. El procés s’ individualitzà encara més i seguia permetent esborrar no només de la pròpia persona sinó de parents anteriors i ancestres.

Actualment, el Ho’oponopono és una eina usada en múltiples i variats àmbits i, de fet, també emprada en les consultes de Armoniom.

Quatre paraules constitueixen el cos conceptual de Ho’oponopono a través del qual s’articula l’esmena i correcció d’errors per part de la Divinitat. Aquestes quatre poderoses paraules guaridores s’han de repetir amb serena alegria i sent conscient que és la pròpia persona qui crea una situació difícil o els problemes, no els altres. Quan s’assumeix la responsabilitat i es neteja la memòria que crea aquesta situació, això s’acaba esborrant fins i tot de les altres persones.

Tot i així, aquestes quatre paraules que componen Ho’oponopono es recomanen no només davant d’un problema sinó de forma regular i diària i sense límit de repetició o de temps:

HO SENTO
En dir-ho, la persona se sent responsable davant d’una situació concreta, s’alça com a ​​responsable de la seva part pel dany causat. És un sentir per accions pròpies i per càrregues del passat, pròpies o familiars.

PERDONA’M
Es demana perdó com a reparació enfront de la Divinitat, és a dir, davant de la part més sàvia de l’ésser humà, tant se val el nom que se li vulgui adjudicar. Perdó per la part responsable que ha creat la situació i que la persona arrossega sense deixar anar.

GRÀCIES
És un agraïment a les memòries passades que s’han materialitzat en una situació concreta i aquesta situació ofereix una oportunitat de neteja de les memòries. La situació problemàtica el que fa és mostrar allò que ha de ser netejat. I és per això l’agraïment. Així mateix, és un Gràcies a la Divinitat per l’escolta rebuda.

T’ESTIMO
L’amor com a energia transformadora positiva. Es declara amor a les memòries passades i se les allibera de la situació conflictiva en què es troben. L’amor, al seu torn, restaura l’equilibri alterat per una energia que no era positiva i harmonitza. El que acostuma a provocar patiment és tot allò que s’ha creat sense amor, amb ràbia, menyspreu o desvalorització.

Mitjançant la pràctica del Ho’ponopono i, en concret, d’aquestes quatre paraules (Ho sento, Perdona’m, Gràcies, T’estimo) pràcticament al moment la ment es tranquil·litza, el subconscient es comença a netejar d’estrès i un estat de pau interior comença a aparèixer subtilment.

Quan el subconscient es neteja, quan es comencen a esborrar les memòries passades i el que aquest art hawaià definia com a dolenta programació és quan la persona es comença a obrir a aquella part Divina que hi ha a l’interior de cada persona. Gràcies al Ho’ponopono és possible deixar en mans de la Divinitat eel que passi a continuació, que és quelcom que ja no depèn de la persona, que ja ha complert la seva principal tasca: el perdó i la reconciliació.

No és missió de la pròpia persona la recerca de resultats a un nivell racional sinó el manteniment d’una ment tranquil·la i en pau interior que permeti que sigui la solució la que aparegui per si mateixa.

Fonts i referències:

– Pascale Pech
– Morrnah Simeona. Self-Identity through Ho’oponopono, Basic 1, Pacifica Seminars (1990)
– Joe Vitale. Cero límites: las extraordinarias enseñanzas del ho’oponopono, el método hawaiano para purificar tus creencias. Ediciones Obelisco, S.L. 2011
– https://triskelate.com/meditacion-hooponopono-frases-y-oraciones
Blog

Què és la Visualització?

Les visualitzacions són una eina terapèutica d’ús molt freqüent en les consultes de Armoniom ja que  resulten de gran ajuda en el tractament amb pacients, bé sigui emprades de forma única o bé en combinació amb altres eines. En aquest post, parlarem de les seves característiques per conèixer millor un dels recursos que actuen com a pont entre el Conscient i l’Inconscient de la persona.

Una visualització és la creació i desenvolupament d’una imatge mental normalment d’un concepte abstracte, invisible o intangible; o un sentiment o percepció. Aquesta representació mental, en el cas de Armoniom, és sempre acompanyada per la terapeuta Pascale Pech que estimula aquesta visualització, la guia (sense interferir) i la condueix / recondueix.

Quin és el propòsit?

Són variats els objectius que es poden perseguir mitjançant l’ús de les visualitzacions i aquesta àmplia varietat és la que condiciona el tipus de visualització realitzada: emocions negatives que fomenten depressions, ansietat, temors, fòbies… Cal no oblidar que la persona que acudeix a la consulta d’Armoniom ho fa a causa de l’existència d’una molèstia o dany, en la majoria dels casos físic i recurrent. Per això, en aquest cas, les visualitzacions poden resultar d’ajuda per localitzar i fer emergir, des de l’Inconscient cap al Conscient, l’entramat de factors que poden estar provocant aquesta afecció física.

Les visualitzacions no són una eina d’última generació ni acabada de descobrir sinó que s’ha utilitzat durant milers d’anys en diferents cultures, contextos i amb variats objectius. De fet, per Internet és fàcil trobar llistes de categories i tipologies que busquen una classificació de les visualitzacions: visualització científica, guiada, projectiva, creativa, relaxant, evasiva… No importen totes aquestes etiquetes. Les visualitzacions són visualitzacions i després depèn de l’ús que es faci d’elles; en el nostre cas, és un ús terapèutic.

De fet, és un mètode usat per moltes persones de forma independent amb més o menys precisió. A tall d’exemple, potser és coneguda la popularització des de fa uns anys de les visualitzacions personals centrades en situacions futures d’èxit de la persona, com a eina per a la consecució d’aquests fins. Arran d’un llibre best-seller nord-americà d’autoajuda, es va estendre un corrent de pensament centrat en visualitzar la vida que es desitjava com a forma d’estar més a prop de aconseguir-la i com a forma d’atracció.

Un altre exemple poden ser les visualitzacions a la recerca de pau i tranquil·litat. S’ensenya a les persones que pateixen ansietat a visualitzar espais que els generin calma i serenitat per tal d’anar-hi mentalment quan es trobin alterades.

En aquest sentit, i centrant-nos en el que passa a les consultes de Armoniom, volem fer distincions entre dos conceptes similars, però no idèntics: Imaginació i Visualització.

La imaginació pot actuar al servei de les visualitzacions de vegades, però potser la diferència més gran entre tots dos conceptes és que, dintre d’ Armoniom, la Visualització s’utilitza de forma lliure i les imatges sorgeixen mentalment, no són invocades de forma concreta i detallada.

Un concepte imaginat s’ha creat de forma conscient, s’ha provocat mentalment, la persona ho “redirigeix” de manera conscient, és més concret. No requereix cap tipus de preparació.

Per la seva banda, la Visualització neix, apareix lliurement sense condicionants i per això pot aportar informació de molta utilitat per a la teràpia. Ara bé, es requereix una preparació prèvia: es busca un estat de relaxació profunda que afavoreixi l’aparició de la visualització.

Exemple d’Imaginació: “Imagina un cotxe”. La persona l’imagina com vol: color, any, model, a la carretera, en autopista, tancat, de joguina, descapotable, amb gent a dins, sense ella, circulant, aparcat, a l’aire lliure, en un concessionari, en un desballestament, esportiu , monovolum, amb baca, tunejat, amb la sogra dins … les opcions imaginant són innombrables.

Exemple de Visualització: “Visualitza la compassió”. I quelcom sorgirà … no se sap què, és lliure i cada persona pot anar en línies totalment oposades: és tan lícit visualitzar un esquirol xinès-coreà menjant una gla que la paraula “compassió” al diccionari, com simplement visualitzar una pilota de tennis o tota la seqüència d’una pel·lícula … les formes en què l’Inconscient es pot manifestar no són innombrables, són infinites …

¿Visualitzar i / o meditar? 

Un altre dels conceptes amb els quals és possible confondre la visualització és amb la meditació.  En realitzar moments de meditació, el “aquí i ara” s’erigeix ​​com el màxim objectiu. En multitud d’ocasions, les meditacions persegueixen una finalitat concreta: gestió de l’estrès, recerca de pau interior, crear o consolidar una sensació de benestar, moments privats gaudint tot sol, augmentar les emocions positives (o convertir les negatives), millora de l’estat físic i immunològic … i realment les visualitzacions poden ser una eina usada per a meditar, depenent del mètode de meditació triat.

Per sí mateixes, les visualitzacions centren l’atenció en la imatge creada i desenvolupada. En les meditacions és possible que apareguin pensaments, idees o altres “interferències” que simplement cal acceptar i deixar-les passar. En canvi, en la visualització és possible posar el focus sobre la imatge que ha sorgit: explorar-la, entendre-la, tractar-la…

En definitiva, les visualitzacions són eines poderoses de gran utilitat en les consultes de Armoniom per tota la informació que ofereixen pel tractament terapèutic de la persona i per tot el potencial curatiu del qual disposen.

Blog

Medicina vibracional, una sanació global (i II)

*Pots llegir la primera part d’aquest post, aquí.

Quan un organisme, òrgan del cos humà o cèl·lula en última instància s’afebleix, vibra amb una freqüència més baixa (més densa) i, si no es pot pas reequilibrar per si mateixa, necessita fer un ús d’un recurs extern que el pugui ajudar en aquesta tasca, mitjançant l’ús de la freqüència adequada a la vibració perduda.

Es pot considerar la cèl·lula com la unitat biològica bàsica, capaç de vibrar dintre d’un rang i les cèl·lules són los que conformen els òrgans del cos humà, els teixits, els músculs… Per tant, quan un òrgan (o organisme) pateix algun dany o està alterat és perquè s’ha reduït la seva freqüència cap a un ritme molt més lent: aquest fet provoca que l’energia no pugui fluir lliurement ni nodrir correctament la zona bloquejada. Així  és com es creen inicialment els estancaments energètics causants d’infermetats.

En aquest punt del post, cal matisar que la concepció d’una cèl·lula com a unitat biològica bàsica és molt restrictiva perquè, en realitat, la cèl·lula funciona gràcies a les funcions dels orgànuls que es troben en el seu interior i que constitueixen tota la seva maquinària. Ara bé, per tal de simplificar, es visualitza la cèl·lula d’aquesta manera mencionada de forma general.

Un cop identificat l’origen i la causa del malestar, afecció, malaltia, zona bloquejada i/o òrgan fet malbé, s’utilitzen recursos i eines considerades d’alta vibració que entren en contacte amb l’àrea malmesa amb l’objectiu de provocar una pujada de freqüència que promogui la seva recuperació total.

Una densitat baixa impedeix el flux d’energia mentre que, en elevar la freqüència de vibració de l’òrgan alterat, l’energia recupera el seu propi ordre i flueix de forma adequada. Aquest restabliment de l’equilibri no roman a nivell local sinó que repercuteix de forma positiva en tot l’organisme i cap a tots els plànols / àrees de la persona.

¿Per quin motiu baixa la freqüència d’un òrgan o cèl·lula? Poden existir tants motius com persones en el món.

Totes les cèl·lules acompleixen una funció dintre del cos humà, de la mateixa manera que tots el òrgans desenvolupen unes tasques i missions concretes dintre d’aquest cos. I això és idèntic en totes les persones del planeta. És quelcom inqüestionable. No existeix ni una sola persona en el món que pugui respirar i omplir els seus pulmons… fent servir els genolls, a tall d’exemple, ni ningú que pugui alimentar-se a través de les aixelles o que camini amb les orelles: mateixes formes i mateixes funcions. Llavors, perquè no existeixen cures universals que puguin ser útils per totes les persones sense distinció, davant d’una mateixa malaltia?

Doncs per una raó molt senzilla que la sanació vibracional té present en tots els seus tractaments i que la medicina al·lopàtica ignora: la singularitat i individualitat de cada ésser humà, més enllà del factor físic. Les diferències entre éssers humans són establides pels gens, l’origen, l’ambient, les experiències, els pensaments, les emocions, la nutrició que es segueix i el registre kàrmic, per citar només alguns exemples. Tots aquests elements poden ser els causants de malalties però no pertanyen al plànol físic, per tant si es té cura únicament del cos… realment no s’està tractant ni sanant la dolència.

Autosanació

Per a la medicina vibracional, tal com ja mencionàvem al nostre primer post (link), el concepte d’autosanació és de vital importància ja que les diferents situacions existents en una persona (salut, malaltia, procés de curació) són una responsabilitat personal.

Per aquest motiu, els terapeutes no curem persones, sinó que som col·laboradors i orientadors presents en el seu propi procés de sanació. I, en aquest procés, ens ajudem de diferents recursos tals com els següents, que són alguns exemples dels que faig servir a la meva consulta: fitoteràpia, meditació, visualitzacions, magnetisme, ioga, aromateràpia, homeopatia, diversos fonaments ayurvedes, litoteràpia, alguns elements de la medicina tradicional xinesa, flors de Bach, musicoteràpia, pautes nutricionals…

 

Fonts i Referències:

  • Pascale Pech
  • [1] RICHARD GERBER, 1993. La curación energética: La revolucionaria medicina vibracional. Nuevas alternativas para sanar. Ediciones Robinbook, S.L. Publicació original 1988 en anglès.
  • [2] BÁRBARA ANN BRENNAN. 2008. Manos que curan, Ed. Martinez Roca.
  • RICHARD GERBER, 2011. La curación vibracional. Ed. Robin Book. Edición Tra.
Blog

Medicina vibracional, una sanació global (I)

Armoniom neix gràcies a la sanació vibracional, la qual es basa en el que es podria considerar una nova concepció mèdica, la Medicina Vibracional. Tot i que aquest terme fa només algunes dècades que es fa servir, en realitat, el seu concepte, significat i filosofia són mil·lenaris.

S’entén com a medicina vibracional, aquella en la qual es considera que la salut o infermetat d’un ésser humà està relacionada amb el seu cos físic, els seus pensaments, les seves emocions i el seu esperit. Qualsevol alteració existent en qualsevol d’aquest quatre elements, ja sigui per excés o per defecte, pot generar vibracions (baixes) que alteren l’harmonia i l’equilibri existents i, en conseqüència, afebleixen el seu estat de salut.

Potser una forma de fer més clara aquesta concepció acabada de plantejar seria comparant-la amb la medicina convencional (també coneguda com a clàssica o al·lopàtica), és a dir, la medicina que es practica a la Seguretat Social a Espanya, a tall d’exemple. Per a la medicina clàssica, la dimensió física es l’única existent per poder curar a una persona. Mitjançant tractaments quirúrgics o farmacèutics es tracten  els símptomes de la malaltia que afligeixen el cos d’una persona. ¿Les causes originàries d’aquesta malaltia? Tant se valen. Els metges poden aventurar diversos motius: mala alimentació, sedentarisme, genètica, algun traumatisme anterior o… es desconeix el motiu, però tampoc és rellevant la causa. Fora d’aquesta equació restarien la ment, els pensaments, els sentiments i les emocions; res de tot això té cap relació ni influeix a la salut de les persones, segons els metges convencionals. D’aquesta manera, el que acaba passant és que quan s’eliminen només els símptomes no es pot considerar que hi hagi una curació real i total.

Podem presentar un clar exemple que tota persona pot entendre i fins i tot  sentir-se identificada: persona  que aniria al metge a causa de patir un dolor insuportable a les espatlles, coll, esquena… la medicina convencional realitzaria una comprovació física i receptaria un medicament per tal d’alleujar / eliminar el dolor.

Per la seva banda, la medicina vibracional investiga la causa, l’atén i “escolta” el cos físic però també pren consideració per les emocions, els pensaments i l’entorn del pacient, entre altres coses. I si aquests mals de espatlles, coll… són com a conseqüència de l’estrès, per posar només un exemple? Els medicaments haurien solucionat el problema? No, en realitat, s’han fet servir com a pegat temporal; ni han identificat ni molt menys tractat la causa. La medicina vibracional es basa en la cerca d’una sanació permanent, interna, comptant amb un pacient implicat en el seu procés i que entengui i sigui conscient d’això i, sobre tot, el més important, atén a aspectes variats. Un ésser humà no és únicament un cos, per tant, no se’l tracta únicament com un cos.

El doctor Richard Gerber fou el primer a designar el terme “medicina vibracional” i explicar, en el seu primer llibre, les diferències entre els dos tipus de medicina.

La pràctica actual de la medicina [clàssica] es fonamenta en el model newtonià de la realitat; en essència aquesta és una manera de veure el món que el contempla com a un complicat mecanisme. El metge abstreu l’organisme considerant-lo com una gran màquina, governada pel cervell i el sistema nerviós perifèric, per un ordinador biològic, en última instància. Però, és en realitat l’ésser humà només una màquina, tot i que se’ns descriu com a fantàstica? […]

Mitjançant la seva famosa equació E=mc2, Albert Einstein va demostrar científicament que l’energia i la matèria són expressió dual d’una mateixa substància universal; aquesta substància és l’energia primària o vibració de la qual tots estem formats. És per aquesta raó que la feina de cercar la curació del cos a través de manipulacions a un nivell bàsic, vibracional o energètic, mereix pròpiament el nom de medicina vibracional.” [1]

La medicina vibracional defineix a l’ésser humà com a un sistema d’energies subtils, multidimensionals i que interactuen entre elles. La matèria és energia comprimida i els diferents sistemes d’energia vibren amb freqüències diferents. Aquest tipus de sanació se centra en actuar a nivell energètic modificant la freqüència vibratòria que l’individu presenti alterada, amb el propòsit de restablir l’equilibri (físic, mental, emocional i espiritual).

La medicina vibracional entén els ésser humans com a éssers energètics que, davant una malaltia, poden afrontar-la d’una forma dual: d’una banda, a través de la vessant tradicional es refereix a les intervencions quirúrgiques i tractaments farmacèutics; i, d’altra banda, la vessant energètica que fa referència a fonts i freqüències d’energia.

Les diferents dimensions energètiques que composen un ésser humà interactuen entre elles de forma harmònica i equilibrada, tot i així amb diferents vibracions. Sempre que es mantingui aquesta harmonia, es preservarà l’estat de salut; quan es troba alterada, es quan la malaltia apareix, a causa de l’estancament d’energia. Un estancament d’energia produeix una vibració baixa (més densa) que impossibilita la lliure circulació d’energia, base de l’equilibri i harmonia.

Imatge de les 7 dimensions definides per Bàrbara Ann Brennan en el seu llibre: cos etèric, cos emocional, cos mental, cos astral, patró eteri, cos celestial i patró cetèric.

La medicina vibracional, en tant que holística, considera l’ésser humà de forma global com un Tot i entén, per tant, que en cada una de les seves cèl·lules es troba la informació de la resta de cèl·lules del cos en els plànols físic, emocional i mental. Per tant, es planteja la idea que, en sanar l’origen del dany, se sana el conjunt de la cèl·lula i, per tant, la malaltia desapareix.

Fonts i Referències:

– Pascale Pech
– [1] RICHARD GERBER, 1993. La curación energética: La revolucionaria medicina vibracional. Nuevas alternativas para sanar. Ediciones Robinbook, S.L. Publicació original 1988 en anglès.
– [2] BÁRBARA ANN BRENNAN. 2008. Manos que curan, Ed. Martinez Roca.
– RICHARD GERBER, 2011. La curación vibracional. Ed. Robin Book. Edición Tra.
Blog

Armoni…Om

 No és casualitat que la paraula OM formi part i estigui integrada dintre d’Armoniom, tant pel que fa al vocable, com en les sessions terapèutiques de Pascale Pech.

El cant OM acostuma a ser habitual quan finalitzen (o a l’inici) de les classes de ioga per tal de predisposar cos i ment, de forma favorable, promoure l’energia i la integració entre els assistents, així com honorar els ioguis passats; però per aquelles persones que no el coneguin volem explicar en què consisteix i perquè és tan important en la salut de les persones. Sigui a soles, o amb companyia, OM representa una preparació física i mental a l’oració, la meditació, la concentració, la relaxació… o simplement per tal d’assolir un moment en sintonia amb el Tot.

OM és un dels mantras més sagrats de les religions dhàrmiques, originàries de l’Índia (en les quals els conceptes espirituals tenen un gran pes): Hinduisme, Budisme, jainisme, Bramanisme, Sijisme, Ayyavazhi i Taoisme; i es considera la vibració essencial a partir de la qual s’estructura el Cosmos. Per l’Hinduisme i el Budisme, potser les dues religions més conegudes i esteses fora de l’Índia, la síl·laba sagrada OM emula el so de l’Univers perquè representa la combinació d’un amb el tot, la unitat amb el suprem, la combinació d’el que és físic amb el que és espiritual.

Així mateix, la pronunciació o cant d’OM fa aparèixer un so vibrant, profund i continuo, que es considera el “so original”, el primer so de l’Univers a partir del qual emergeixen la resta de sons existents al Cosmos.

Es poden trobar diferents explicacions del so OM en el que sembla ser una inquietud occidental per voler trobar explicacions i racionalitzar qualsevol element. Tot i que existeixen opinions divergents, nosaltres tenim preferència per aquella que divideix el so OM en quatre elements:

  • Un primer que seria la A.
  • Un segon so que seria la U allargada.
  • Un tercer element que seria la M pronunciada de forma mantinguda amb els llavis tancats i fent ressonar la vibració.
  • El quart element seria el Silenci profund de l’Infinit i el que ens ajuda a mirar cap al nostre interior, deixant temporalment de banda el món exterior aliè a nosaltres.

De forma simbòlica, les tres lletres encarnen l’energia divina (Shakti) i els seus tres aspectes fonamentals: creació (Bhrahma Shakti), preservació (Vishnu Shakti) i alliberació (Shiva Shakti).

Per tots aquests motius exposats, OM és el mantra més utilitzat per resar I meditar, tant en les cultures orientals com en les occidentals, on a més és conegut popularment el seu símbol sagrat que té el seu origen a la grafia escrita de l’idioma sànscrit antic. Però, sabries realment què signifiques cada un dels elements gràfics que componen el símbol OM?

OM_CATALA

Ara bé, dintre de la consulta, en un ambient segur generat gràcies a la relació terapèutica, de quina forma influeix OM en el tractament del pacient? En aquest sentit, determinats estudis han demostrat els beneficis, a nivell del cos humà, que aporta l’OM.

  1. Inhibició del sistema límbic. En estudis realitzats amb voluntaris es comprovà com el cant de la síl·laba OM inhibia determinades àrees del cervell corresponents al sistema límbic: el sistema que regula les emocions, la memòria, la gana i els instints sexuals. Aquest fet resulta de gran rellevància en oferir una opció per poder calmar i harmonitzar les emocions quan aquestes es desboquen i en estats d’alteració.
  2. Activació del sistema parasimpàtic. El sistema nerviós parasimpàtic és el responsable de la regulació dels òrgans interns del cos humà, del descans en general, de la digestió i, en general, de totes aquelles accions i activitats que ocorren en el cos quan es troba en repòs com durant la nit quan s’està dormint, els moviments involuntaris…
  3. Millora de la funció pulmonar. En proves realitzades, s’aprecia com amb la pràctica diària del cant OM millorava la capacitat pulmonar. De fet, té una explicació senzilla: quan s’allarga de forma conscient i voluntària l’espiració durant el cant de l’OM, s’estiren els músculs respiratoris i això permet que tot el sistema respiratori funcioni a plena capacitat optimitzant, d’aquesta manera, les seves funcions.
  4. Ajuda per descloure els sins nasals o paranasals. Uns altres estudis realitzats amb voluntaris van refermar la hipòtesi segons la qual les vibracions produïdes al cap en pronunciar OM en veu baixa (com si es taral·legés amb els llavis tancats) ajuden a mantenir oberts els sins nasals. Passa que les vibracions promouen la circulació d’aire entre les membranes dels sins i els conductes nasals i aquest moviment afavoreix l’apertura dels orificis del nas, augmentant així l’oxigenació.

OM s’integra a la paraula ARMONIOM, perquè OM hi és present a la consulta de la terapeuta Pascale Pech com a eina de gran valor que oferir als pacients que en vulguin fer un ús.

 

 

Fonts: Pascale Pech y 3heures48minutes.com (http://3heures48minutes.com/om-effets/)